Tornar al
prètzfach
d’ajudar nòstra lenga a se retrobar una usança
normala : la còla dels
normalizaires vertadièrs es tèuna, mas valenta. Portar sa
pèira a l’obratge
collectiu es vengut possible mercé al desvolopament de las
nòvas tecnologias e
de l’intermalhum. Avèm ara la Wikipèdia, aviam e
avèm encara monde valents al
Gidilòc e endacòm mai. Aquí una pichona
contribucion personala.
Aqueth libe ei
disponible en duas versions : ua version en linha suu hialat
Internet (en
lo siti Occitània Online : http://www.occitania.online.fr)
e ua version imprimedera au format PDF, tanben descargadera sus aqueth
siti).
La font
primièra
d’aquel libre es la lista de Swadesh, establida a la mitat del
sègle XX pel
linguista american Morris Swadesh. La lista espandida de 207 mots es
estada
publicada dins un fum de lengas, notadament sus las Wikipedias anglesa
e russa.
La lista redusida de 100 mots se tròba per d’autres sites. Per
cada lenga,
donarem una bibliografia ambe mai de precisions.
Lo purmèr
còp que
vesoi d’aragonés, ac comprengoi tot o quasi tot shens diccionari
ni lexic... Ei
vrai qu’en beth conéisher l’occitan, l’espanhòu e lo
catalan, am ací ua lenga
vesia e tota pròcha, ua seror qui non partigot pas luenh de
l’ostau arromanic
centrau.
Totun per la
dignitat
de l’occitan e tanben de l’aragonés, semblava normau de publicar
un quaucomet
sus l’aragonés en occitan (en beth demorar ua arrevirada
d’aquera introduccion
en aragonés).
Cau purmèr
saber que l’estatut
de l’aragonés contemporanèu demiei las lenguas
latinas ei discutat e
discutader : lenga independenta, o dialècte de l’espanhòu
damb quauque
influéncia de la lengua aragonesa que seré morta.
Ací partim deu principi qu’ei
ua lenga a despart, damb ua volentat hòrta de renavida.
L’aragonés o
navarro-aragonés ei ua
lengua arromanica, gessida deu latin, parlada en la peninsula iberica,
uei
sonque dens lo Nòrd d’Aragon, en la part pirenenca de la
província d’Òsca, mes
qui agot ua espandida mei granda a l’atge mejan (Navarra, Rioja, d’ont
lo nom
navarro-aragonés). Au contrari de l’espanhòl e deu
gascon, ne conegot pas la
transformacion de la f latina e h devath l’influéncia deu basco.
Ei doncas ua
lengua intermediària enter l’asturian-leonés e lo catalan.
La lengua aragonesa
estot quauque
temps (s. XX) tanben coneishuda devath lo nom fabla,
qui èra l’abracada de fabla
aragonesa o fabla chesa. Totun
l’aperet aragonés ei mei espandit, a maugrat sia tanben en
usatge ende la
varietat locau d’espanhòu parlada en la mei granda part d’Aragon.
Existeish suu
hialat ua wikipèdia en
aragonés (http://an.wikipedia.org/wiki),
qui saja de har servir las duas grafias
concurrentas.
I a tanben frem de
sitis sus
l’aragonés, per exemple Charrando (http://www.charrando.com).