Occitània Online
Pichons lexics, 1

Joan Francés Blanc (白让法郎索瓦)
Lexic aragonés-occitan / occitan-aragonés
奥 克语 - 阿拉贡语 / 阿拉贡语 - 奥克语
[version PDF per estampar]

Avants-díser

Tornar al prètzfach d’ajudar nòstra lenga a se retrobar una usança normala : la còla dels normalizaires vertadièrs es tèuna, mas valenta. Portar sa pèira a l’obratge collectiu es vengut possible mercé al desvolopament de las nòvas tecnologias e de l’intermalhum. Avèm ara la Wikipèdia, aviam e avèm encara monde valents al Gidilòc e endacòm mai. Aquí una pichona contribucion personala.

Aqueth libe ei disponible en duas versions : ua version en linha suu hialat Internet (en lo siti Occitània Online : http://www.occitania.online.fr) e ua version imprimedera au format PDF, tanben descargadera sus aqueth siti).

La font primièra d’aquel libre es la lista de Swadesh, establida a la mitat del sègle XX pel linguista american Morris Swadesh. La lista espandida de 207 mots es estada publicada dins un fum de lengas, notadament sus las Wikipedias anglesa e russa. La lista redusida de 100 mots se tròba per d’autres sites. Per cada lenga, donarem una bibliografia ambe mai de precisions.

Introduccion

Lo purmèr còp que vesoi d’aragonés, ac comprengoi tot o quasi tot shens diccionari ni lexic... Ei vrai qu’en beth conéisher l’occitan, l’espanhòu e lo catalan, am ací ua lenga vesia e tota pròcha, ua seror qui non partigot pas luenh de l’ostau arromanic centrau.

Totun per la dignitat de l’occitan e tanben de l’aragonés, semblava normau de publicar un quaucomet sus l’aragonés en occitan (en beth demorar ua arrevirada d’aquera introduccion en aragonés).  

Cau purmèr saber que l’estatut de l’aragonés contemporanèu demiei las lenguas latinas ei discutat e discutader : lenga independenta, o dialècte de l’espanhòu damb quauque influéncia de la lengua aragonesa que seré morta. Ací partim deu principi qu’ei ua lenga a despart, damb ua volentat hòrta de renavida.

Presentacion braca de l’aragonés

L’aragonés o navarro-aragonés ei ua lengua arromanica, gessida deu latin, parlada en la peninsula iberica, uei sonque dens lo Nòrd d’Aragon, en la part pirenenca de la província d’Òsca, mes qui agot ua espandida mei granda a l’atge mejan (Navarra, Rioja, d’ont lo nom navarro-aragonés). Au contrari de l’espanhòl e deu gascon, ne conegot pas la transformacion de la f latina e h devath l’influéncia deu basco. Ei doncas ua lengua intermediària enter l’asturian-leonés e lo catalan.

La lengua aragonesa estot quauque temps (s. XX) tanben coneishuda devath lo nom fabla, qui èra l’abracada de fabla aragonesa o fabla chesa. Totun l’aperet aragonés ei mei espandit, a maugrat sia tanben en usatge ende la varietat locau d’espanhòu parlada en la mei granda part d’Aragon.

Lo mei grand problèma a l’òra d’ara ei la grafia : existeishen duas grafias concurrentas, la grafia aperada d’Òsca e la grafia dita de la SLA (Societat de Lingüistica Aragonesa). Ende reglar aqueth problema, an creada l’Acadèmia de la lengua aragonesa, mes se’n demòran enqüèra los tribalhs.

La lengua coneish tanben ua grand varietat dialectau, e se discuta de l’estatut deu ribagorçan (dialècte intermediari enter aragonés e catalan, o dialècte deu catalan).

Referéncias

Existeish suu hialat ua wikipèdia en aragonés (http://an.wikipedia.org/wiki), qui saja de har servir las duas grafias concurrentas.

I a tanben frem de sitis sus l’aragonés, per exemple Charrando (http://www.charrando.com).

Sorgas deu lexic

Aqueth lexic ei sonqu’un purmèr assai, en partint de la lista de Swadesh publicada en  Wikimedia. Ns’i calerà tornar ende verificar la pertinéncia grafica e espandir lo vocabulari.

[Lexic occitan-aragonés | Lexic aragonés-occitan ]