Occitània se pòt definir coma l'ensems dels país parla-occitans, que van de la mar Grand (o lo Peugue) a la mar Nòstra (o Mediterranèa), dels Aups als Pirenèus, de Culan a Vielha, de Baiona a Chaumont. A l'ora d'ara Occitània es ocupada subretot per França, mas tanben per Espanha (Val d'Aran) e Itàlia (Valadas aupencas).
En França, Occitània cubrís las regions administrativas seguentas :
En Espanha :
En Itàlia, la Constitucion de 1946 que prevei la proteccion de las culturas minoritàrias es pas vertadièrament aplicada. Los occitans n'i a :
En Occitània i a de lòcs que s'i pàrlan d'autras lengas :
Occitània a un pauc mai de 13 milions d'estatjants. La densitat es plan inegala, ambe de menaças de desertificacion dins d'unes lòcs.
La vila mai granda d'Occitània es Marselha.
Lo campèstre occitan se pòt considerar coma un desèrt. Foguèt voidat pel chaple de 1914-1918 d'un latz, per las migracions de cap a las ciutats de l'autre. La pauca rentabilitat de la màger part de las tèrras agricòlas fan que las campanhas contúnhan de se vojar.
Las montanhas son viradas cap a l'elevatge de las bèstias, vacas o oelhas (fedas) subretot. Malgrat la qualitat de bèstias coma la rossèla d'Aquitània o la lemosina, la crisi s'acaba pas.
Lo formatge es una produccion derivada que permet de gardar encara d'unes paisans.
Resístan melhor las planas de las culturas especialisadas, subretot la vinha qu'ara es quasi tota de qualitat AOC. D'autras coma lo blat d'Espanha (o milhòc), en Limanha e dins la plana aquitana, an de mal que patísson la concurréncia dels productors francimands.
Dins l'agroälimentari cal notar lo pes tanben de las aigas mineralas, qu'un fum de fonts son en Occitània : las aigas de La Salvetat, de Perièr, de Quesac, de Volvic...
Las minas d'un còp èra son ara estèrlas o o vendran lèu. Los carbonièrs de La Sala o de Cramaus o de las Cevènas son mai de figuras del passat qu'una realitat presenta. Lo gas de Lac es estarit. L'urani de Lemosin es pas gaire pus extrach e Lemosin es ara contaminat per la Cogema.
La produccion d'electricitat idraulica pèrd d'importància ambe lo desvolopament de l'electricitat nucleària. Los barratges négan pas pus de vilatges. De notar los de Sèrra-Ponçon dins las Aups, los de Vassivièra e Bòrt dins la Montanha, lo de Malausa sus Garona.
L'electricitat nucleària es plan desvolopada, que França s'estima melhor de contaminar sas minoritats que son centre istoric. La val de Ròse es claufida de centralas e la de Marcola, militària, escampa son veren dins lo riu e dins la mar. Dempuèi l'aigat de i a qualques annadas, Camarga es tanben contaminada. La centrala de Golfech es l'exèmple del necitge d'EDF : las annadas de secada la dévon arrestar per causa de manca d'aiga dins Garona. De mai, en abrial de 1996, comencèron de distribuar al monde a l'entorn de potingas contra lo cancer de la tiroïda. Vesina es tanben la centrala del Blaiés.
Doas activitats màgers, lo torisme d'estiu e lo torisme permanent que d'unes sonèron lo revenge del Sud.
Lo torisme d'estiu provoquèt la betonisacion de la Costièra de Provença, d'en primièr, de la de Lengadòc après. Mercés a la preséncia de las Lanas, la costièra atlantica es relativament protegida.
Se desvolopa tanben lo torisme vèrd, que las bòrias abandonadas son crompadas per de fòravenguts o logadas per los que capitèron de demorar al país.
Se fa tanben d'esqui dins las montanhas.
L'implantacion d'industrias en Occitània es mai la consequéncia de la volontat d'unes de venir s'installar en çò nòstre que d'iniciativas localas. Fa bèl briu que totes los capitals son estats raubats e ara los investiments vénon del defòra.
Demèst las activitats podèm mençonar l'aeronautica a Tolosa, e l'informatica dins de vilas coma Bordèu, Montpelhièr, Niça-Antíbol.
Es benlèu lo lòc que l'occitanisme es mai present, es normal que lo sucursalisme es la sola causa, en gròs, que se fa en francés.
La toristificacion creèt de lòcs onte d'artistas, de còps venguts d'a França, cerquèron de far ostal.
[Retorn a la paja Occitània sul Malhum]